Capitulo III

Per Voro López 

En primer lloc parlem del substantiu raïl, substituit sistematicament per la forma rel. La seua timologia llatina es la següent: RADICE > rahiu >raïl.
La forma rel deriva de la nostra raïl de la següent manera: raïl > rael > rel, i per aglutinacio de la a de l'article la, dona tambe arrel.
De manera que la forma valenciana raïl es molt mes etimologica que la forma rel, i de fet trobem raïl utilisada pels nostres classics dels segles XIV i XV.
Tambe son formes valencianes: arraïl i arrel, pero no rel, que es la forma catalana.

En segon lloc el substantiu renoc (sapo en castella) es substituit pel catala gripau. L'etimologia de renoc cal buscar-la en el llati RANA, granota.
Alguns diccionaris diuen que un renoc es un amfibi en la primera fase del seu desenroll, pero aço no es correcte i en este cas en valencià es diu cullerot (renacuajo en castella). El renoc es un amfibi adult paregut a la granota, pero en costums terrestres, de pell aspra en glandules que segreguen un liquit acre. La forma renoc existix per terres valencianes i fon utilisada pels nostres classics, encara que hui se sol substituir pel castellanisme sapo o pel catalanisme gripau.

Finalment, per a la pluja intensa i de poca duracio tenim moltes paraules en valencià; el Diccionari de la RACV dona les següents formes:
"arruixada, arruixo, aiguarrada, aiguaço, sacso d'aigua, alaboc, ramassada, glopada, garrotada,
diluviada, chapallo". Encara en podriem afegir alguna mes, com ara aiguada i qualsevol d'elles es pot utilisar, si be arruixada, arruixo o ramassada son les mes generals.
Curiosament en els mijos de comunicacio s'utilisa exclusivament la forma ruixat, que no es valenciana, i s'obliden totes les atres possibilitats.

El millor consell davant d'un dubte sobre el vocabulari es consultar el Diccionari de la RACV, preguntar als nostres majors i, si aço no es possible, seguir utilisant les formes que hem utilisat tota la vida.