 |
|
Capitulo II Per Voro López Hui dediquem la nostra atencio a algunes preposicions i conjuncions molt senzilles, de manera que pogam millorar el nostre llenguage. En primer lloc hem d'intentar recuperar la preposicio classica fins, que en la llengua vulgar se substituix pels castellanismes "hasta" o "asda". El valencià diferencia entre per (causal) i per a (final), pero la conjuncio final per a pren en algunes zones la forma vulgar "pa" i per als la foma vulgar "pals"; hem de dir per a i per als i no "pa" i "pals". Tampoc es correcte utilisar el castellanisme "para". Recordem que la preposicio de pot utilisar-se davant dels substantius o no, este us es opcional: davant de la taula o davant la taula. Dins de la sala o dins la sala. Darrere de la porta o darrere la porta. La conjuncio o pren, en la llengua vulgar, la forma "u" en algunes comarques, encara que es un fet antic no es considera normatiu o correcte; direm: quatre o cinc i no quatre u cinc. U o atre i no u u atre. Existix la variant "poro" de la conjuncio pero, que es cosidera vulgar; per una atra banda no es acceptable la forma catalana "però"; en valencià la forma correcta es pero, pronunciada plana (en accent fonetic sobre la e). Hem de recuperar en la llengua parlada quotidiana l'us de la conjuncio valenciana puix i deixar d'utilisar el vulgarisme "pos" o el castellanisme "pues". Recordem que la preposicio sense es pronuncia "sinse" en alguns llocs, pero es tracta d'un fet propi de la llengua vulgar que no s'ha d'escriure i que hem d'intentar corregir. Parlant de l'escritura recordem que la preposicio des de s'escriu separada en valencià i no "desde" com es fa en castella. Per a finalisar tornem a repetir que la preposicio "amb" no es valenciana; es tracta d'una forma sense tradicio classica, inventada per Pompeu Fabra per al catala modern. La forma classica valenciana era ab i hui es en (equivalent al castella "con" i pronunciada "an" en algunes comarques). La preposicio a pren la forma ad davant dels pronoms
personals ell, ella, ells, elles, dels pronoms o adjectius algu,
alguna, alguns, algunes, dels demostratius este, eixe, aquell, esta,
eixa, aquella, estos, eixos, aquells, estes, eixes, aquelles i els
demostratius aço, aixo, allo: Este fet es ben antic, el trobem en la llengua classica, es tracta d'un recurs de la llengua per a evitar el hiatus i es troba en unes atres llengües romaniques; per tot aço s'ha de considerar correcte i hem de mantindre'l en la llengua culta i normativa. Per ultim recordar que la preposicio de lloc en, que indica situacio
local o lloc a on s'està o es fa una cosa, s'utilisa tambe
en valencià davant de noms propis de lloc, com es fea ya
en la llengua classica:
|
